La
Web 2.0 es relaciona habitualment amb les aplicacions web que faciliten la
compartició interactiva d’informació i permet al seus usuaris interactuar amb
altres usuaris o canviar el contingut del lloc.
Alguns
exemples del Web 2.0 serien les comunitats basada en web, xarxes socials, els
wikis i els blocs. També cal nombra que el Google
docs entraria dins de la Web 2.0. Aquest últim exemple és amb el que hem
treballat més a classe, així ara passaré a donar-vos una petita explicació.
El
Google docs és un processador de textos i editor de fulls de càlcul en línia. Per
tal de poder utilitzar aquestes aplicacions es necessari tenir un conte a Google. Tots els arxius que creem amb aquest
processador són emmagatzemats als servidors de Google. Aquests arxius poden ser
exportats en diversos formats estàndard o ser enviat per correu electrònic. Quan
modifiquem algun document, aquest es guarda automàticament per evitar la pèrdua
d’informació.
Així
doncs, la Web 2.0 ens obri un gran ventall de possibilitats de com treballar en
grup i alhora compartir documents.
El
JClic és una eina per la creació d’aplicacions didàctiques multimèdia, la qual
trobem dins de l’XTEC, com ja sabem, la xarxa telemàtica de Catalunya. Cal dir
que l’eina de programació del JClic és el Java, i el format, en el qual s’emmagatzemen
les dades de les activitats és l’XML. Des de la creació d’aquest programari, el
qual ja té més de 10 anys d’història, molts educadors l’han fet servir per tal de
crear activitats interactives des de l’educació primària fins la secundària,
incloent activitats de totes les matèries.
El
JClic des del primer moment de la seva creació pretenia com a objectiu
principal aprofitar tots els avantatges derivats de l’evolució d’Internet, de
les prestacions tècniques dels ordinadors i dels entorns gràfics d’usuari.
Aquesta
aplicació didàctica multimèdia consta de tres aplicacions diferents, les quals
ara passaré a explicar:
·
JClic: és el programari principal mitjançant
el qual podem fer les activitats, alhora també ens permet crear i organitzar
biblioteques de projectes i escollir entre diversos entorns gràfics i opcions
de funcionament.
JClic Autor: aquesta segons aplicacions ens
permet crear, modificar i provar projectes JClic en un entorn visual molt
intuïtiu i immediat
JClic reports: aquest és un mòdul que ens
permet gestionar una base de dades on es recullen els resultats obtinguts pels
alumnes en realitzar les activitats dels projectes JClic.
Exemple d'una activitat del JClic.
Per
anar finalitzant, només hem queda dir que el JClic és un programari força interessant,
ja que avarca activitats de tots els nivells i matèries, en les quals els nens
s’ho passen d’allò més bé. Puc fer aquesta afirmació ja que jo ja he fet
activitats amb el JClic i m’ho passava molt bé al mateix temps que aprenia nous
conceptes.
La
pissarra digital interactiva és un sistema tecnològic de diferents dimensions,
el qual està compost per un ordenador i un videoprojector que serveix per
projectar sobre la pantalla, la qual és tàctil, continguts digitals. Ara que ja
sabem d’una manera molt simple que són les PDI, per què no ens endinsem una mica més dins d’aquest món? Som-hi!!
La
PDI és un recurs educatiu, el qual està inclòs dins de les TIC (tecnologies de
la informació i la comunicació). Les funcions d’aquesta eina educativa són molt
nombroses. Així podríem anar explicant per punts que ens aporta bàsicament la
PDI:
Podem projectar en tot moment
qualsevol tipus d’informació precedent a un ordinador, o de qualsevol altre
dispositiu analògic o digital connectat al sistema.
Amb el nostre propi dit podem anar
controlant l’ordinador com si aquest fos el ratolí.
Amb els llapis de colors, els
quals van inclosos, podem fer anotacions a la pissarra, les quals es quedaran
guardades si nosaltres volem.
Després
d’anotar algunes característiques que ens aporta la PDI, també és important
parlar sobre els processos d’aprenentatge que aquesta ens facilita. Alguns d’ells
són:
·
La PDI dins l’aula augmenta la
participació de l’alumnat.
Els alumnes estan més motivats i
alhora fa que estiguin més atents.
Ens facilita la possibilitat de fer
exercicis en els quals els alumnes poden interactuar i seguidament corregir-los
de manera col·lectiva.
Les classes solen ser més
dinàmiques.
Es poden realitzar videoconferències
amb altres centres, tot això i moltes coses més.
Com
tot la PDI també té avantatges, els quals he nombrat anteriorment, i també
inconvenients que penso que també s’han de nombrar, alguns poden ser:
Es necessària la connexió a
Internet.
Elevat cos quan al manteniment.
Canvi total pel que fa a la
metodologia, els mestres han de posar voluntat.
Per
finalitzar, m’agradaria dir que:
L’IMPORTANT DE LA PDI NO ÉS L’INTRUMENT
MATERIAL SINÓ QUE TOT EL QUE PODEM FER AMB ELL.
El sistema BSCW (Basic Support for Cooperative Work) permet realitzar treballs de manera col·laborativa, utilitzant un espai compartit dins la xarxa. Aquest espai compartit ens permet guardar i recuperar documents, i alhora compartir informació entre un grup de treball. També cal dir que dins d'aquesta pàgina s'ha inclòs un mecanisme de planificació d'activitats amb la resta de membres del grup.
Per tal d'accedir a aquest espai ens hem d'identificar amb un nom d'usuari i amb una contrasenya.
Per concloure, cal dir que el BSCW disposa bàsicament de dos tipus d'espais:
Una cacera del tresor
és un tipus d’activitat evidentment didàctica molt senzilla que utilitzen els
docents alhora de treballar a les aules. Bàsicament consisteix en un seguit de
preguntes i una llista de pàgines web, de les quals els alumnes hauran d’extreure
les respostes a les preguntes formulades al principi de l’activitat.
Algunes caceres al
final inclouen el que diuen la gran
pregunta. La intenció d’aquesta és que els alumnes integrin els coneixement
adquirits durant el procés.
En la següent fotografia podem visualitzar una d'elles, a la bada esquerra trobem totes les parts per les quals està composta l'activitat:
Ambdós ens porten a
pensar el mateix, són unes aplicacions educatives molt similars, tot i així les
caceres del tresor són molt més senzilles. Les caceres del tresor a partir del
plantejament inicial de les webquest proposen una sèrie de preguntes als
alumnes i els dóna les adreces web on poden aconseguir la informació necessària
per respondre la pregunta formulada.
L’exe-learning
és un editor HTML que ens permet crear webs de caire didàctic d’una
manera molt senzilla.
A partir d’aquest programa podrem crear les webquest i
les caceres del tresor.
Aquest ens permet originar webs que pot ser molts
mestres mai pensaven que podrien crear. Així en una mateixa web podrem incloure
imatges, sons, vídeos, activitats de lectura, activitats de verdader o fals,
activitats d’omplir buits... i moltes més que trobem a la barra que hi ha a la
banda esquerra. Crear activitats d’aquest tipus sabem que motiva molt a l’alumne,
així els docents hem de ser conscients d’aquest fet i anar innovant dia rere
dia i utilitzar i alhora donar a conèixer el avantatges que tenen les TIC.
Què
és una webquest? Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada que
utilitza principalment recursos d’Internet. Així aquest programa vol aconseguir
que els alumnes puguin construir el seu propi coneixement a partir de
coneixements propis previs. Cada webquest presenta un tema central i a partir
d’aquest es va desenvolupant l’activitat.
Totes
les webquest reben la mateixa estructura, que és la següent:
Introducció: intenta captar l’interès
dels alumnes explicant-los-hi detalladament el que hauran de fer.
Tasca: és on s’explica clarament
el que han de fer els alumnes per tal de poder finalitzar la webquest correctament.
Procés: explica les estratègies
que han de seguir els alumnes i també on estan els recursos que han d’utilitzar.
Avaluació: és la part on s’esplaien els criteris
d’avaluació dependran sempre de l’activitat que es realitzi.
Conclusió: aquest apartat serveix
per a que els alumnes reflexionin tot el
que han fet.
Orientacions cap al professor:
aquest és l’únic apartat dirigit al professorat. És on s’inclou els objectius, els conceptes i els continguts.
També
cal dir que existeixen dos tipus de webquest, les de llarg termini i les de
curt termini.
Per
finalitzar, dir que les webques són unes pàgines webs, de caire educatiu, que
motiven molt al nens i això fa que en el moment que hem de donar classe els
nens tinguin més iniciativa i alhora més ganes de treballar. Penso que no hem
de deixar perdre aquesta oportunitat de treballar amb els webquest i fer d’aquestes
pàgines nous mètodes alhora d’impartir les classes.